•Notícia
Compartir
S'amplia la biblioteca de l'ETSAV amb sistemes de construcció sostenible
La biblioteca de l'ETSAV s’ha ampliat amb la construcció d’un nou espai destinat a dotze punts de treball individual, la Factoria de Recursos Docents i l’arxiu i consulta de cartografia i projectes de fi de carrera.
16/04/2012
La biblioteca de l’ETSAV s’ha ampliat amb la construcció d’un nou espai destinat a dotze punts de treball individual, la Factoria de Recursos Docents i l’arxiu i consulta de cartografia i projectes de fi de carrera.
El nou espai és accessible per a persones amb mobilitat reduïda, ja que s’ha instal·lat una plataforma elevadora que salva el desnivell entre la biblioteca i la zona ampliada.
La necessitat d’ampliar els espais de la biblioteca sense augmentar la volumetria de l’edifici van fer que es decidís ocupar l’interior de la gran jardinera situada al costat de l’accés a l’escola des de l’aparcament. Així, s’han buidat els 245 m3 de terra que contenia la jardinera i s’han obert unes lluernes que aporten llum zenital a les taules de consulta.
La intervenció ha cercat reduir al màxim la petjada ecològica. S’ha instal·lat un sistema de climatització passiu basat en un pou canadenc que, mitjançant un serpentí enterrat, agafa aire exterior i el tempera gràcies a l’intercanvi tèrmic amb la terra. Un cop temperat, aquest aire serveix per aclimatar l’interior i renovar l’aire, mitjançant un ventilador petit que és l’únic element que consumeix energia.
Aquest espai s’ha aïllat amb sistemes de construcció sostenible que s’han aplicat tant a la solera com a la coberta, la qual s’ha enjardinat per mantenir la funció inicial de l’espai. S’ha instal·lat una manta vegetal que creix sobre una base de fibra de coco, situada sobre una ouera que emmagatzema l’aigua que les plantes absorbeixen. La vegetació, especialment seleccionada per al clima mediterrani, té unes necessitats hídriques molt baixes i disposa d’un reg gota-gota automàtic.
L’ampliació s’ha executat sota el projecte i la direcció de l’arquitecte i professor de l’escola Coque Claret i amb la col•laboració d’estudiantat vinculat a assignatures del grup de recerca Projecte d’Arquitectura i Sostenibilitat (PAuS). Les obres han estat finançades pel Pla d’Inversions Universitàries (PIU) de la Generalitat de Catalunya i la Fundació ONCE i l’IMSERSO han subvencionat una part de la plataforma elevadora.
El nou espai és accessible per a persones amb mobilitat reduïda, ja que s’ha instal·lat una plataforma elevadora que salva el desnivell entre la biblioteca i la zona ampliada.
La necessitat d’ampliar els espais de la biblioteca sense augmentar la volumetria de l’edifici van fer que es decidís ocupar l’interior de la gran jardinera situada al costat de l’accés a l’escola des de l’aparcament. Així, s’han buidat els 245 m3 de terra que contenia la jardinera i s’han obert unes lluernes que aporten llum zenital a les taules de consulta.
La intervenció ha cercat reduir al màxim la petjada ecològica. S’ha instal·lat un sistema de climatització passiu basat en un pou canadenc que, mitjançant un serpentí enterrat, agafa aire exterior i el tempera gràcies a l’intercanvi tèrmic amb la terra. Un cop temperat, aquest aire serveix per aclimatar l’interior i renovar l’aire, mitjançant un ventilador petit que és l’únic element que consumeix energia.
Aquest espai s’ha aïllat amb sistemes de construcció sostenible que s’han aplicat tant a la solera com a la coberta, la qual s’ha enjardinat per mantenir la funció inicial de l’espai. S’ha instal·lat una manta vegetal que creix sobre una base de fibra de coco, situada sobre una ouera que emmagatzema l’aigua que les plantes absorbeixen. La vegetació, especialment seleccionada per al clima mediterrani, té unes necessitats hídriques molt baixes i disposa d’un reg gota-gota automàtic.
L’ampliació s’ha executat sota el projecte i la direcció de l’arquitecte i professor de l’escola Coque Claret i amb la col•laboració d’estudiantat vinculat a assignatures del grup de recerca Projecte d’Arquitectura i Sostenibilitat (PAuS). Les obres han estat finançades pel Pla d’Inversions Universitàries (PIU) de la Generalitat de Catalunya i la Fundació ONCE i l’IMSERSO han subvencionat una part de la plataforma elevadora.
Segueix-nos a Twitter
